Nau Blanca

Nau Blanca

País de registre    Regne d'Anglaterra
Historial
Operador/s    Regne d'Anglaterra
Característiques tècniques
Tipus	veler
Propulsió	vela de vaixell

La Nau Blanca (en francès Blanche-Nef, en anglès White Ship) era un vaixell normand que es va enfonsar al Canal de la Mànega prop de la costa de Barfleur, el 25 de novembre de 1120.

En l'enfonsament va morir gran part de la cort del rei Enric I d'Anglaterra, incloent-hi rei el seu únic fill legítim William Adelin. Guillem de Malmesbury va escriure: "Aquí també van morir amb William, Richard, un altre dels fills del rei, a qui una dona sense rang li havia donat, abans de la seva adhesió, un jove valent i estimat pel seu pare de la seva obediència, Ricard d'Avranches, segon comte de Chester, i el seu germà Otheur, Geoffrey Ridel, Walter d'Everci, Geoffrey, arxidíac de Hereford, la comtessa de Chester, la neboda del rei Llúcia Mahaut de Blois, i molts altres ... Cap vaixell havia portat tanta misèria a Anglaterra." Només va sobreviure una persona.^[1][2]

Les causes de l'accident continuen essent desconegudes. Les fonts contemporànies indiquen que els sacerdots se'ls va prohibir, per raons no especificades, beneir el vaixell abans de la sortida, encara que les condicions meteorològiques i els corrents al Canal de la Mànega durant l'hivern, en serien la causa més probable.

Esteve de Blois va sobreviure a la catàstrofe, ja que va decidir cedir el viatge al seu fill poc abans de la sortida. Amb la mort de William Adelin, Esteve es va convertir en el principal aspirant a la Corona d'Anglaterra, que finalment va heretar el 1135.